Ave, romans i romanes,
el Marc ens regala un enigma per a aquesta setmana que, tot cal dir-ho, no és per a cervells, és per a SÚPER-CERVELLS!!!!
Allà va!! Qui el sàpiga QUE NO POSI EL RESULTAT. Que l'escrigui a l'agenda i ho comentarem un dia de la setmana que ve... PERÒ US DEMANO QUE DIGUEU SI US HA SORTIT, SI NO US HA SORTIT, SI CREIEU QUE ÉS IMPOSSIBLE DE FER-HO, SI PENSEU QUE EL MARC CREU QUE ANEM A LA UNIVERSITAT DE CIÈNCIES MATEMÀTIQUES,.... Au, vinga!!!
CERVELLLLLLLL EN FORMAAAAAAAAAAAAAA!!!
Fa molt i molt anys, el senyor Albert Eintein es va trobar amb un amic quan passejava pels carrers de Berna. Contents, es van saludar efusivament i l’amic li va explicar que tenia tres filles.
- Ah, sí? -digué Einstein sorprès- I quines edats tenen?
- Mira Albert -contestà l’amic- si multipliques l’edat de les tres el resultat és 36.
- Caram -continuà Einstein- això que m’expliques no ho puc resoldre pas. M’hauries de donar una altra pista.
- Doncs, mira, quina casualitat -respongué l’amic-. Resulta que si sumes les tres edats el resultat és exactament el número de la casa que tenim al davant!
Albert Einstein mirà a l’altra banda del carrer i contemplà durant uns segons el número d’aquella casa. Amb una mà es pentinà el bigoti i, tornant-se a girar cap al seu amic, digué:
- Ho sento, però amb la informació que m’has donat em resulta impossible d’endevinar-ho; m’hauries de dir alguna cosa més.
- D’acord, d’acord, -continuà l’amic satisfet al comprovar que el geni que tenia al davant no se’n sortia-, et donaré l'última pista. Escolta bé: de les tres filles que tinc, la gran toca el piano.
- Això ja és una altra cosa! -exclamà Einstein fent petar els dits-. Ara ja ho sé, no en tinc cap dubte!
Series tu capaç d’endevinar les edats de les tres filles fent servir només la lògica?
Uffffffff!!!!!!
Fes comentaris al bloc dient què et sembla... Marc, t'has passat!!!
